_

25 de març de 1939.
El govern de la República s’instal.la en Petrer.

5 de març.
Se celebra a Elda l’últim consell de ministres.

28 de març.
El buc Stanbrook part camí de l’exili.

PRESENTACIÓ

El 28 de març de 1939 va salpar del port d’Alacant el vaixell Stanbrook amb 2.638 passatgers. Més de 15.000 persones van quedar atrapades als molls a l’espera de més bucs que mai hi van arribar. Als primers els esperava l’exili. A la major part, la mort, els camps de concentració i les presons.

Quan es compleixen 80 anys del final de la Guerra Civil és el moment del record d’alguns dels moments més tràgics de la contesa, l’homenatge als qui van patir-ne les conseqüències i la reflexió al voltant de les circumstàncies que van fer possible l’horror. La recuperació de la memòria històrica és una obligació moral de qualsevol societat democràtica. En el nostre cas es tracta, a més, d’un mandat legal adreçat al coneixement dels fets, la reparació de les víctimes i la vertadera reconciliació.

El President de la Generalitat va anunciar en el darrer Debat de Política General que Alacant es convertiria en la Capital de la Memòria durant l’any 2019. Aquest compromís es materialitza ara amb un programa d’actes centrats en la ciutat, però amb la voluntat de recollir totes les iniciatives que al voltant de la memòria històrica es produïsquen a la resta de municipis alacantins.

Congressos, conferències, llibres, exposicions, concerts, teatre, ficció radiofònica, cinema, homenatges i visites guiades als llocs més significatius componen un programa pensat per a la divulgació de la importància històrica dels esdeveniments i dels llocs on van succeir alguns dels episodis més significatius del final de la Guerra Civil.

No es tracta ací de recrear batalles des de la nostàlgia ni de buscar revenja. La memòria és la sutura per a les ferides tancades en fals i mai curades. El coneixement és l’antídot per a no repetir els processos que van portar a la supressió de la democràcia i a l’enfrontament sagnant entre veïns i familiars. La memòria ha de servir també per a fer-nos conscients que el que va succeir a Espanya s’ha repetit després en altres llocs, amb casos ben recents i propers i amb conseqüències semblants. La memòria ha de recordar-nos que cap societat està lliure de caure en el fanatisme, l’exclusió i l’enfrontament si no persevera dia a dia en el respecte, el diàleg i la democràcia.

Els actes commemoratius d’Alacant 2019, Capital de la Memòria estan organitzats per la Generalitat Valenciana a traves de la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques i per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

MEMÓRIA

Juan Negrín, últim president republicà, decideix establir la seua residència a la finca ‘El Poblet’ de Petrer, on celebra dos consells de ministres, i a Elda. De fet l’estada de Negrín a Alacant va estar vinculada a nombrosos llocs de la zona encara que, atés el caràcter quasi secret de la ubicació del President, la seua estada va passar inadvertida per a la majoria de la població.

Al Port d’Alacant unes 15.000 persones, entre caps militars, polítics republicans i població civil, que havien fugit de Madrid i d’altres llocs, es van concentrar a l’espera d’embarcar en algun vaixell britànic o francés, però la majoria no ho van aconseguir i van ser capturats per les tropes italianes de la Divisió Littorio, al comandament del general Gastone Gambara. Des de l’improvisat aeròdrom de Monòver, Dolores Ibárruri, Rafael Alberti, Maria Teresa León i Juan Negrín ja havien partit abans a l’exili.

La vesprada del 28 de març de 1939, el vaixell de transport de mercaderies Stanbrook va navegar cap a Orà amb l’última càrrega civil que va salpar camí de l’exili abans d’acabar la guerra. 2.638 passatgers van protagonitzar una emblemàtica i tràgica aventura.
L’1 d’abril de 1939 la ràdio del bàndol franquista rebel “Radio Nacional de España” difonia l’últim ‘parte’ de la Guerra Civil espanyola.

La Guerra Civil espanyola va ser el primer escenari bèl·lic on es van trobar les forces que, a escala europea i planetària, van enfrontar-se durant la II Guerra Mundial. Quan l’1 de setembre l’exèrcit alemany va invadir Polònia, milers d’espanyols, i entre ells molts valencians, ja suportaven mesos d’exili, sobretot a França.

La desfeta de l’exèrcit francés i de la força expedicionària britànica va deixar molts dels exiliats en territori ocupat pels alemanys o a càrrec del govern titella de Vichy. Alguns d’ells se sumaren ràpidament a la resistència contra els invasors nazis i els col·laboracionistes. Uns 600 exiliats valencians van acabar detinguts i ingressats en camps de concentració nazis com ara Buchenwald, Mauthausen i seu subcamp de Gusen, Dachau i Ravensbrück.

Entre ells estaven l’alcoià Paco Aura, l’últim dels supervivents, mort en novembre de 2018; Gonzalo Ureña, d’Ontinyent, el primer valencià que va morir a Mauthausen; José Ripollés, de Cinctorres, mort a Buchenwald pocs dies abans de l’alliberament del camps i Virtudes Cuevas, de Sueca, alliberada del camp de Ravensbrück i que va rebre la Legió d’Honor francesa.

El projecte CONSTRUINT MEMÒRIA  vol recordar i homenatjar totes les víctimes valencianes del nazisme amb el lliurament de rajoles que identifiquen a cadascuna d’elles i que seran col·locades en les més de 200 localitats d’origen.

‘CONSTRUINT MEMÒRIA’

ALACANT

Alacant va quedar allunyada dels fronts en la Guerra Civil espanyola, però en ells van combatre i van morir milers d’alacantins. Quan va esclatar la guerra, va quedar a la zona republicana. En la seua funció de rereguarda, molts edificis de la ciutat van ser convertits en “Hospitals de Sang” per a atendre els ferits de guerra, i es va realitzar un enorme esforç de solidaritat per a donar aixopluc als milers de refugiats civils, molts d’ells xiquets, que fugien dels estralls de la guerra, especialment del front de Madrid i després de la caiguda de Màlaga.

Els bombardejos i la complicada subsistència van ser els dos problemes que més van afectar la vida quotidiana en una ciutat que havia patit 71 bombardejos des de juliol de 1936. Amb més de 480 víctimes i 790 ferits al llarg 32 mesos de guerra; un total de 740 edificis van ser destruïts.

El pitjor va ser el bombardeig del Mercat Central el 25 de maig de 1938, realitzat per avions italians ‘Savoia’ a les 11 hores de diumenge. Es van comptar 313 morts i centenars de ferits. L’esforç per a construir refugis antiaeris no va impedir que, al capvespre, milers de ciutadans abandonaren el nucli urbà per a pernoctar a la rodalia, un esdeveniment conegut llavors com “la Columna de la Por”.
L’escassetat de productes de primera necessitat va portar a un angoixant quefer quotidià per a procurar-se el mínim de subsistència. La taxa i el racionament van portar l’inevitable mercat negre, perseguit i mai controlat per les autoritats, i l’aparició de formes primitives de bescanvi.

Municipis

PETRER

Petrer, que havia tingut certa importància en la fabricació de subministraments per a la República, guanya importància en els últims mesos de la Guerra Civil. Així per exemple en la Finca ‘El Poblet’ es va establir la residència del President del Govern, Juan Negrín.

elda

La decisió de Negrín d’establir alguns dels centres de decisió fonamentals a Elda, ha portat al fet que alguns historiadors denominin “Govern d’Elda” a aquells dies compresos entre el 25 de febrer i el 6 de març de a 1936.

elche

Elx  es va convertir en receptor d’immigrants forçosos i presoners de guerra. Van ser empresonats en una antiga fàbrica habilitada com a presó i en un destacament militar, per evitar qualsevol moviment subversiu per part d’una població encara lleial a la República.

santa pola

A partir de l’any 1938, es van fortificar les línies de fronts previstes a la província d’Alacant. Per això es van construir a la serra ia la costa de Santa Pola diferents tipus de fortificacions, búnquers, “casamates”, nius de metralladores i trinxeres. Concretament, aquestes construccions militars s’estenen des de la zona del Clot de Galvany fins a la platja de la Gola.

monòver

El 18 d’octubre de 1939 van ser afusellats al cementeri de Monòver un bon nombre de republicans de la comarca de les Valls del Vinalopó tancats al camp de concentració establit al municipi. El grup més nombrós estava compost per monovers, quasi tots treballadors, artesans i jornalers.

aspe

La repressió a Aspe va començar amb l’establiment d’un jutjat militar que va comptar des del principi amb la col·laboració del Servei d’Investigació i Informació de la FET i de les JONS, que va utilitzar, al seu torn, a un grup de delators i denunciants contra tots aquells que hagin prestat els seus serveis a la República durant la Guerra Civil.

PEGO

Com va succeir en la resta de la província d’Alacant, Pego va ser una de les últimes àrees geografies a caure en mans de l’exèrcit franquista. El 18 d’abril es va constituir el Jutjat Militar de Dénia-Pego, que rebia totes les denúncies contra els desafectes al règim. En poc temps, a Pego es van empresonar a 300 persones.

ALCOI

El 3 d’abril de 1939 el Coronel franquista cap de la Divisió d’Ocupació, Pedro Pimentel Zayas, va dictar un ban en què es disponíala confiscació d’armes de foc i matèries explosives i incendiàries, i per lliurar-les en el termini improrrogable de vint hores en a la Comandància Militar d’Alcoi.

NOVELDA

El 31 de març l’exèrcit franquista va entrar a Alacant, l’última capital de província que va romandre lleial a la República. Hores abans dirigents socialistes i del Front Popular de Novelda van abandonar el municipi camí de l’exili. A partir d’aquest moment la crueltat de la violència franquista va caure sobre la població

SANT JOAN D'ALACANT

Al municipi de Sant Joan d’Alacant, molt proper a les Platges de Sant Joan i Muchavista, nombrosos edificis i finques hortolanes van ser confiscades per l’exèrcit del bàndol nacional com residències per a diversos caps militars.

SANT VICENT DEL RASPEIG

Sant Vicent del Raspeig va ser durament bombardejat entre 1938 i 1939 per part de l’Aviazione Legionaria delle Balleari. L’objectiu era el terreny on es troba avui dia al campus universitari de la UA i on se situava la SAF nº 15, amb l’antic aeròdrom i una fàbrica destinada a construir avions.

VILLENA

La situació de la ciutat de Villena, que havia anat sent cada vegada més crítica, es va convertir en letàrgica les setmanes anteriors a la fi de la contesa. Al Cercle Agrícola Mercantil es va arribar a instal·lar un ‘Hospital de Sang’. El 29 de març de 1939 les tropes franquistes van entrar a la ciutat.

SAX

Nombrosos emplaçaments de Sax van tenir diferents usos al final de la Guerra Civil. Entre els carrers Carrera i Colom es va construir un refugi; el Col·legi Cervantes va servir d’Hospital de Sang, i la torre mestra del castell va ser utilitzada com a punt d’observació per entreveure els potencials bombardejos des d’avions

ALTEA

Després que la flota republicana perdés el control de les costes alacantines sota el bloqueig naval que imposaven italians i alemanys, es van planificar a Altea defenses costaneres i “búnquers” per repel·lir un eventual desembarcament de l’exèrcit franquista.

ONIL

A finals de l’any 1936 les autoritats republicanes van veure la necessitat de comptar amb un aeròdrom auxiliar i que no estigués massa lluny del de Rabassa a Alacant. Finalment es va determinar la seva construcció a Onil. Va rebre la denominació de Camp 413, pertanyent al 1r Sector de la 4a Regió Aèria.

PROGRAMACIÓ

JORNADES

EXPOSICIONS

CONCERTS

TEATRE I CINEMA

ALTRES ACTIVITATS

LLOCS DE LA MEMÒRIA

Municipis en què se celebraran activitats commemoratives

ESTA SETMANA

VIDEOTECA

VIDEOTECA